Edvard Munch

Edvard Munch
Vida
Nacimientu Ådalsbruk[1]12 d'avientu de 1863[2]
Nacionalidá Bandera de Noruega Noruega [3]
Residencia Oslu
Ekely (en) Traducir
Edvard Munchs house (en) Traducir
Llingua materna noruegu
Muerte Ekely (en) Traducir23 de xineru de 1944[1] (80 años)
Sepultura Cementerio de Nuestro Salvador de Oslo (es) Traducir[4]
Familia
Padre Christian Munch
Madre Laura Cathrine Munch
Casáu con ensin valor
Hermanos/es
Estudios
Estudios Escuela de la Catedral de Oslo (es) Traducir
Norwegian National Academy of Craft and Art Industry (en) Traducir
Academia de Belles Artes de Munich
Llingües falaes francés
noruegu[5]
Oficiu pintor, artista gráficu, grabador, dibuxantedibuxante arquiteutónicu
Llugares de trabayu Oslu, Berlín y Åsgårdstrand
Trabayos destacaos La madre muerta y su hija (es) Traducir
Vampiro (es) Traducir
El berru
The Girls on the Bridge (en) Traducir
Dr. Linde's Sons (en) Traducir
From Travemünde (en) Traducir
Lothar Linde in Red Jacket (en) Traducir
Self-Portrait with the Spanish Flu (en) Traducir
Arve Arvesen (en) Traducir
Premios
Influyencies Christian Krohg
Miembru de Secesión de Berlín (es) Traducir[6]
Movimientu Simbolismu[7]
Espresionismu[8]
Xéneru artísticu semeya
Espresionismu
pintura de xéneru
pintura de paisaxe
autorretrato (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Edvard Munch (/ˈɛdvɑ:ʈ mʉŋk/; 12 d'avientu de 1863Ådalsbruk – 23 de xineru de 1944Ekely (en) Traducir) foi un pintor y grabador noruegu de la corriente espresionista. Los sos evocativas obres sobre la congoxa influyeron fondamente nel espresionismu alemán d'empiezos del sieglu XX. Les sos obres son

como variaciones constantes sobre la gran sinfonía de la esistencia humana nos sos llaos diurnos, pero entá ye más, como ye congruente cola sensibilidá finisecular, nos nocherniegos. L'amor y l'odiu, el deséu y la congoxa, les pasiones y les emociones, son alzaos a arquetipos de la vida anímica del home modernu o, inclusive, de la mesma condición humana.[9]

El pintor dicía de sigo mesmu que, de la mesma que Leonardo da Vinci estudiara l'anatomía humana y diseicionáu cuerpos, él intentaba diseicionar almes. Por ello, les temes más frecuentes na so obra fueron los rellacionaos colos sentimientos y les traxedies humanes, como la soledá (Murria), la congoxa (El Berru, seique la so meyor obra), la muerte (Muerte d'un bohemiu) y l'erotismu (Amantes, El besu). Considérase-y precursor del espresionismu, pola fuerte espresividá de les cares y les actitúes de les sos figures, amás del meyor pintor noruegu de tolos tiempos.

El berru (1893), oleu, temple y pastel sobre cartón, 91 x 74 cm, Galería Nacional d'Oslu.

El Berru, realizáu en 1893, foi una de les sos obres más importantes, la idea d'esta obra va surdiendo adulces. En 1892 apunta:

Diba pela cai con dos amigos cuando'l sol púnxose. De sópitu, el cielu tornóse coloráu sangre y percibí un estremecimientu de murnia. Un dolor desgarrador nel pechu. Detuvi; sofité na barandiella, presu d'una fatiga mortal. Llingües de fueu como sangre cubríen el fiordu negro y azulao y la ciudá. Los mios amigos siguieron andando y yo quedé ellí, tremeciendo de mieu. Y oyí qu'un berru interminable travesaba la naturaleza.
  1. 1,0 1,1 Afirmao en: Gran Enciclopedia Soviética (1969–1978). Sección, versículu o párrafu: Мунк Эдвард. Data de consulta: 28 setiembre 2015. Editorial: Большая Российская энциклопедия. Llingua de la obra o nome: rusu. Data d'espublización: 1969.
  2. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  3. «LIBRIS» (26 marzu 2018). Consultáu'l 24 agostu 2018.
  4. «Begravde i Oslo». Gravferdsetaten i Oslo kommune. Consultáu'l 27 ochobre 2017.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  6. URL de la referencia: https://sammlung.staedelmuseum.de/de/person/berliner-secession. Data de consulta: 26 xunetu 2019.
  7. Afirmao en: Encyclopédie du symbolisme. Autor: Jean Cassou. Data d'espublización: 1979.
  8. Afirmao en: RKDartists. RKDartists: 58436. Llingua de la obra o nome: neerlandés.
  9. Simón Marchán Fiz, Les vanguardies nes artes y l'arquiteutura (1900-1930), I, Espasa, Madrid, 2000, páx. 57.

© MMXXIII Rich X Search. We shall prevail. All rights reserved. Rich X Search